La brasa és una tècnica de cocció ancestral que poc a poc s’està posant al dia. S’ha fet servir desde sempre a la cuina tradicional catalana, molt especialment a la cuina de la zona de l’Empordà, principalment amb les carns i les verdures i cada cop es fa servir més, també a la cuina d’autor.
En aquest medi de cocció alló important és marcar be el producte, és a dir, que hi hagi “brasa viva”. D’aquesta manera es tanquen els poros del producte i els seus sucs queden a dins. Del contrari si hi ha poca brasa, els sucs es perden i el producte queda més sec.
Citant a Josep Pla, referent de la meva cuina, gran escriptor i gastrònom, apassionat de la cuina tradicional catalana (i a més del poble on es troba la Sala Gran, Llofriu, a l’Empordà):
“Deixeu-me dir de seguida que jo sóc cada dia més partidari de la cuina del peix a la brasa: mai a la planxa! Els crustacis s’han de fer d’aquesta manera, sobretot els més importants”
Comparteixo plenament aquesta opinió, i prova d’això es que al restaurant tots el peix i marisc part de la nostra carta i menú es fan a la brasa, ja que l’aroma subtil que deixa potencia molt el seu gust. El producte és un dels factors mes importants per que el resultat sigui un éxit. Si parlem de peix, hem de comprar-los salvatges, molt frescos i que siguin ferms. Nosaltres comprem a la Llotja de Palamós, població a uns vint minuts de Llofriu, a la Costa Brava, on trobem sempre el millor producte possible.
Un consell: el peix ideal per fer a la brasa són el pagell, llobarro, turbo, déntol i orada. Per fer-los només cal posar-los a la brasa en una besugueres i l’anem girant de tant en tant fins que estigui al punt.



Soc l'Isaac Sabrià, xef de la Sala Gran i en aquest espai compartiré la meva experiència, opinió i reflexions sobre la cuina tradicional catalana, juntament amb temes com la innovació i la sostenibilitat.



